Conocimiento de las lenguas oficiales entre inmigrantes extranjeros en Cataluña, e implicaciones sobre su integración social

Miguel Solana; Verónica de Miguel Luken; Dan Rodríguez García; Àngels Pascual de Sans

Authors

Miguel Solana Universitat Autònoma de Barcelona.
Verónica de Miguel Luken Universitat Autònoma de Barcelona.
Dan Rodríguez García Universitat Autònoma de Barcelona.
Àngels Pascual de Sans Universitat Autònoma de Barcelona.

Keywords:

Catalonia, Language, Catalan, Integration, Immigration.

Abstract

In recent years, Catalonia has experienced asignificant in flux of international immigrants, added to the already important internal migration flows of prior decades. Now, however, this immigration takes place in a political and social context in which Catalan is the language of official use in all branches of government administration as well as in the education system. Knowledge of the Catalan language has been consideredan essential part of the process of integration for the immigrant population residing in Catalonia. Using the data provided by therecent 2007 National Survey of Immigrants, this article analyzes the immigrant population’s knowledge of Catalan in relation totheir knowledge of Castilian (Spanish). The data indicates that inspite of the offi cial status of the Catalan language in Catalonia,knowledge of Catalan among immigrants to the region is relatively low and much lower than that of Castilian, a situation that invitesrefl ection on the social implications of this reality.

Downloads

Download data is not yet available.

References

AMORÓS, O., y BANYERES, J. (2010). «Fer del català la llengua pública comuna». Llengua, Societat i Comunicació 8, pp. 4-18.

ARANGO, J. (1976). «Cambio económico y movimientos migratorios en la España Oriental del primer tercio del siglo XX: algunas hipótesis sobre determinantes y consecuencias». Hacienda Pública Española 38, pp. 51-80.

CANDEL, F. (1967). Els altres catalans. Barcelona, Edicions 62.

CARDELÚS, J.; OROVAL PLANAS, J.M., y PASCUAL DE SANS, À.(1978). «Sobre inmigración y integración en Catalunya». Materiales 12, pp. 87-97.

DOMINGO, A., y SABATER, A. (2009). Impacte de la crisi econòmica en la immigració internacional a Catalunya l’any 2008. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Col·lecció Informes Breus, 27 (Immigració), 65pp.

FUNDACC I IEC (2011). Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf (fecha de consulta 31 de agosto de 2011).

LLONCH, M., y SANCHO, S. (1992). «La movilidad en el marco de la transición demográfi ca: la Catalunya interior, 1755-1900». En M. LIVI-BACCI (coord.), Modelos regionales de la transición demográfica en España y Portugal. Alicante, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, pp. 85-97.

MALUQUER I SOSTRES, J. (1963). L’assimilation des immigrés en Catalogne, Ginebra: Droz.

MUNDET, D., y FERNÁNDEZ, M. (2005). «L’acollida lingüística: Cohesió i ciutadania». Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística 34, pp. 40-44.

PEREÑA, M. (2005). «Com acollin lingüísticament les persones que arriben a Catalunya: els plans pilot». Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística 34, pp. 18-26.

PUIG I AUTE, B. (2000). «Llengua i nova immigració: una experiència de dinamització lingüística». Treballs de sociolingüística catalana 14-15, pp. 133-150.

SAMPER, S., y MORENO, R. (2009). «Trajectòries sociolaborals de la població immigrada. Factors explicatius», Informes Breus 24.

SECRETARÍA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA (2009). «Les llengües a Catalunya. Resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la població 2008». Llengua i ús: revista tècnica de política lingüística 45, pp. 75-91.

SIMON I TARRÉS, A. (1995). Aproximació al pensament demogràfica Catalunya. Barcelona: Curial.

SOLÉ, C. (2000). «L’ús instrumental del català pels immigrants del tercer món». Treballs de sociolingüística catalana 14-15, pp. 33-38.

VANDELLÓS, J. A. (1935). Catalunya, poble decadent. Barcelona: Biblioteca Catalana d’Autors Independents.